Changing patters of water consumption in the suburban Barcelona : lifestiles and welfare as explanatory factors / Elena Domene Gómez
Domene Gómez, Elena


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 39-53
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els jardins atlàntics i les piscines constitueixen una de les característiques més rellevants d'aquesta nova fase en la història del procés d'urbanització a la Regió Metropolitana de Barcelona, coincidint amb la bogeria constructora per la qual la tipologia d'urbanització tradicionalment compacta típica de les cultures mediterrànies perd terreny enfront dels tipus d'urbanització més dispersos, típicament característics dels països anglosaxons. El canvi en el model urbà també comporta una constatable relació amb els canvis en els estils de vida cada vegada més típics dels paisatges suburbans de moltes àrees de l'Europa atlàntica i sobretot de Nord Amèrica. Cases en urbanitzacions de baixa densitat, amb jardins i piscines estan directament associades amb una millor qualitat de vida i considerats com a béns posicionals, donant als seus propietaris un estatus i prestigi que no es troba en altres formes urbanes. En aquest document, per tant, il·lustraré com aquests nous estils de vida suburbans que estan relacionats amb un intens consum d'aigua estan guanyant terreny en un context geogràfic, social i cultural que tradicionalment ha estat bastant conservador en l'ús d'aquest recurs. També mostraré com aquests nous estils de vida estan així mateix interrelacionats amb un fort component de nivell de renda. De tal forma, llars d'alta renda prefereixen i es poden permetre jardins atlàntics més consumidors d'aigua, i amb piscina, mentre que les llars de baixa renda han de recórrer a espècies més adaptades climàticament, en el que constitueix una creixent diferenciació socioespacial.

Jardines privados y consumo de agua en las periferias urbanas de la comarca de La Selva (Girona) / Xavier Garcia, Anna Ribas Palom, Albert Llausàs Pascual
Garcia i Pujades, Xavier


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 55-69
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En els espais residencials de baixa densitat, la tipologia de jardí es converteix en un factor determinant del consum d'aigua en la llar. En aquest article s'utilitza l'anàlisi clúster per a identificar les diferents tipologies de jardí privat que es donen a les urbanitzacions del sud de la comarca de La Selva (Girona). La informació de base es va obtenir de 240 enquestes realitzades en habitatges unifamiliars d'urbanitzacions situades en 9 municipis de la comarca. Els resultats mostren l'existència de 4 tipologies de jardí: ornamental, hort, gespa i arbratge. A continuació es descriuen les relacions existents entre els diferents perfils sociodemogràfics dels seus propietaris i les diverses tipologies de jardins identificades. Finalment, una anàlisi de regressió logística va revelar com cada patró de jardí està clarament associat amb unes determinades característiques sociodemogràfiques de les famílies, com serien l'edat dels residents, el seu interès en la jardineria, la grandària de la família o el tipus d'ocupació (permanent/temporal) de l'habitatge.

Com actuar en temps de sequera : consells per a l'estalvi d'aigua



[Castelló d'Empúries] : Ajuntament de Castelló d'Empúries, [2008]
[10] p. : il. col. ; 21 cm
Text en català i castellà, resums en anglès, francès, alemany i àrab.

L'Aigua a pagès / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


Figueres : Brau Edicions, 2021
171 p. : il. col. ; 24 cm (Eines i feines, 11) 
Bibliografia.
ISBN 9788418096280

És una monografia escrita per Llorenç Ferrer Alòs, fruit del seu estudi, que repassa les diferents tècniques, infraestructures, usos i estris que, tradicionalment, s'han utilitzat per aprofitar l'aigua (superficial, de puja i subterrània) en l'àmbit rural, arreu de Catalunya. Conté 171 pàgines, amb textos explicatius, profusament il·lustrats amb dibuixos i una gran quantitat de fotografies històriques i també algunes d'actuals, acompanyats també d'una extensa bibliografia sobre la temàtica tractada.

El Consum d'aigua al Camp de Tarragona a finals del segle XVIII i començaments del XIX : l'aigua de beure a Valls i comarca, les aigües a Reus / Francesc Olivé Ollé, Josep Maria Arauzo Carod
Olivé i Ollé, Francesc


En: 150728 L'Aigua a la història de Tarragona : 200 anys de la seva arribada a Tarragona (1798-1998). Tarragona : Aigües de Tarragona (EMATSA), 1998. p. 69-84

La Gestió responsable de l'aigua als sectors econòmics : casos pràctics a la província de Girona



[Santa Coloma de Farners] ; [Girona] : Consell Comarcal de la Selva : Cambra de Comerç de Girona, [2009]
89 p. : il., gràf. ; 21 cm
Bibliografia.

Les Conseqüències del model de desenvolupament urbanístic en el consum d'aigua / Joan Jaume Iniesta Girona
Iniesta Girona, Joan Jaume


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 37 (desembre 2004), p. 16-24 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia recomanada.

Aigües, una aproximació a les Terres de l'Ebre / Álvaro Arasa Tuliesa
Arasa Tuliesa, Àlvar


Tortosa : EbreRecerca, Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, 2020
200 p. : il.
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788409234417

Proposta de gestió de l'aigua de manera sostenible al poble de Vilallobent, Puigcerdà [Fitxer informàtic] / Clara Pirot Ribot : [dirigit per: Antoni Caballero i Mestres]
Pirot Ribot, Clara


2015
Dirigida per: Caballero i Mestres, Antoni. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

La Demanda d'aigua per a la producció d'aliments a Catalunya. Dèficit actual i perspectives de futur / Joan Anglès Sedó
Anglès Sedó, Joan


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 107-115
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Catalunya és un país petit, predominantment forestal i amb una elevada densitat de població, per la qual cosa, la superfície agrícola utilitzada (SAU) per habitant és molt reduïda, amb un valor del voltant de 1.500 m2. Per culpa d'això, la producció d'aliments a Catalunya és molt inferior a la que es consumeix, de manera que la taxa de cobertura de la balança comercial agroalimentària per als productes no transformats no arriba al 40[per cent] de mitjana anual. Per tal de millorar el grau d'autoproveïment d'aliments, millorar l'eficiència en la utilització. de l'aigua, aturar la despoblació del medi rural i, en conseqüència, prevenir la degradació del medi agrari i del medi natural, el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya considera prioritària la política de regadius des dels dos vessants, la modernització dels regadius tradicionals i la realització dels nous regadius d'alta eficiència ja programats. Amb aquesta finalitat, ha redactat el Pla de Regadius de Catalunya que preveu la modernització de 178.000 ha de regadius tradicionals i la implantació de 126.000 ha de nous regadius d'alta eficiència en el període 2008-2020.

Aigua de consum humà al municipi de l'Aldea / Victòria Salvadó Pascual
Salvadó Pascual, Victòria


En: 151916 Miscel·lània en el 850è aniversari de la Parròquia de l'Aldea : 1160-2010. L'Aldea : Parròquies de l'Aldea, 2010. p. 305-309

Forma urbana i consum domèstic d'aigua : una comparació entre Matadepera i Santa Coloma de Gramenet : projecte final de Ciències Ambientals / Jara Nogales Martínez ; [director David Saurí i Pujol]
Nogales Martínez, Jara


2004
Dirigida per: Saurí i Pujol, David. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 2004
61 p. : gràf.; 30 cm
Projecte de fi de carrera.

Les Rotondes de Sant Cugat de malbaratament a recurs / Raquel Pérez del Amo
Pérez de Amo, Raquel


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 44-45 (2014) , p. 147-160 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Aproximació a les problemàtiques de la gestió de l'aigua a Catalunya / coordinador editorial: Ignacio Escudero ; [autors]: Ignasi Aldomà, [et al.]



Barcelona : AGBAR Fundació, DL 2014
455 p. : il., map., gràf., taules ; 25 cm (Gestió de l'aigua, 1) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788461726981

L'aigua en l'essència molletana / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 31 (2016) , p. 89-106: il. (Monogràfic. L'aigua a Mollet) 
Notes a pue de pàgina. Bibliografia.

A partir del model actual de gestió dels recursos hídrics, s'analitza el paper històric de l'aigua com a recurs, però també com a element de risc. Es constata la situació avantatjada de Mollet respecte d'altres municipis vallesans i es posa de manifest l'estreta relació entre l'aigua i els episodis clau de canvi de model econòmic i creixement urbanístic. Finalment, s'evidencia, més enllà dels aspectes materials, com l'aigua, a partir de les tradicions, creences i mites, ha marcat la mateixa essència molletana.

L'aigua en el record i l'imaginari col·lectiu a Mollet del Vallès / Rosa Maria Securún Fuster, María Asunción Valiente Bermejo
Securún i Fuster, Rosa Maria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 31 (2016) , p. 187-202 : il. (Monogràfic. L'aigua a Mollet) 
Bibliografia.

Estudi dels trihalometans a l'aigua de l'aixeta de Granollers / Nasser Mohammad Porras ; tutora: Montserrat Mata
Mohammad Porras, Nasser


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 17 (2013) , p. 189-200 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Treball guanyador del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2011-2012.

L'aigua a Altafulla / Josep Magriñà Poblet
Magriñà Poblet, Josep


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 22 (1998) , p. 83-97
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

Diagnosi ambiental de les fonts naturals de la zona nord-occidental del Vallès Oriental : el fenomen "garrafaire" [Fitxer informàtic] / Sara Ribera Segalés ; director: Martí Boada
Ribera Segalés, Sara


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Boada, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2011
1 recurs electrònic (288 p.)
Treball de recerca.

Aquest treball analitza un total de sis fonts naturals situades a la zona nord-occidental del Vallès Oriental amb l'objectiu de determinar-ne la seva freqüentació i en especial centrar-se en el fenomen "garrafaire". S'ha elaborat un mètode de recompte d'usuaris, s'ha analitzat l'aigua a nivell físico-químic i microbiològic i s'ha portat a terme un sistema de caracterització ambiental d'aquestes fonts. La freqüentació és elevada a quatre de les sis fonts estudiades, de les que només tres són utilitzades habitualment per "garrafaires". El volum d'ús d'aquestes fonts contrasta amb el control analític de la qualitat de l'aigua, per part de l'administració, que és inexistent en quatre d'elles i insuficient a les restants. La confiança per part dels usuaris cap a la qualitat de l'aigua també difereix dels resultats de les analítiques realitzades, en que l'aigua ha estat qualificada com a no apta per al consum humà en totes elles, exceptuant una única analítica d'una font que ha resultat apta per al consum humà. En conseqüència, caldria un pla de control i seguiment de la qualitat de l'aigua almenys en 4 de les fonts analitzades.

L'Aigua a Tarragona : De la romanització a la industrialització / Josep M. Recasens
Recasens i Comes, Josep Maria


Tarragona : Ajuntament de Tarragona. Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes : Arola, 2011
321 p. : il. ; 28 cm (Tarragona història i patrimoni, 2) 
ISBN 9788415248569

A Tarragona el proveïment d'aigua ha estat una constant històrica que mai fins avui s'ha resol de manera definitiva. L'origen del mal cal cercar-lo a la prioritat que els fundadors de la ciutat donaren al valor estratègic del lloc, immillorable per situar-hi una base militar, però amb una evident pobresa de recursos hidràulics naturals. El romans resolgueren el problema amb la construcció de sòlids aqüeductes, després Tarragona es convertí durant segles en una petita ciutat escassament poblada que podia resoldre la falta d'aigua amb la construcció de cisternes i l'extracció d'alguns pous. Al decenni dels anys vuitanta del segle XX, la situació era insostenible. A la indústria se li acabaven els recursos hidràulics dels pous i l'aigua que sortia de les aixetes era inservible per usos domèstics. El transvasament d'aigua del Canal Esquerra de l'Ebre, que arribà a Tarragona l'any 1989, posà fi a la que ha estat la darrera gran crisi hídrica que ha patit la ciutat.